MUSEU CAL PAU

 Aquesta també és una de les peces estrella ja que és un crani bastant gran i imponent, amb les banyes i tot.  Fitxa informativa del crani d'ovella

El crani de foca és una de les altres grans peces, però aquesta no va ser aconseguida a prop: la van trobar a la Holy Island, a Anglaterra. Fitxa informativa del crani de foca

Dins de les peces estrella, la més important és el crani de porc senglar o jabalí , ja que és l'animal més representatiu d'aquí al Priorat d'entre les grans peces. Fitxa informativa del crani de porc senglar Vista lateral del crani Vista davantera del crani

 Podeu contactar amb nosaltres via: Correu electrònic -->  museucalpau@gmail.com Instagram -->  @museucalpau

Intentar tallar el cap d'una rabosa Aquesta és una de les anècdotes més estranyes de totes. El Mateu i el Jordi estaven caminant pel camí del cementiri quan van sentir olor de podrit. Quan van anar al lloc d'on provenia la pudor i van veure que era una rabosa (encara no en tenien cap al museu), van anar a casa seva a buscar algun estri per poder decapitar-la i endur-se'n el cap. L'única cosa que van trobar que els hi pogués servir, va ser una pala. Van estar estona intentant treure-li el cap a l'animal però no ho van aconseguir. Llavors van pensar d'anar a buscar a l'Ot, a veure si tenia algun estri més adient a casa seva per poder decapitar la guineu.  Allà sí que van trobar quelcom que els hi podia servir: una destral. Havent-la agafat, el Mateu, el Jordi i l'Ot van anar directes al lloc on es trobava l'animal, amb la intenció d'aquest cop sí, aconseguir una nova peça pel petit museu que s'estava creant.  Al principi semblava que ni amb la

 Des que eren ben petits, l'Ot i el Mateu, amb ajuda del Jordi, van començar a agafar insectes i diferents bitxos morts per fer una col·lecció, però en aquell moment el museu era quelcom que ni se'ls havia passat pel cap. Com veieu, la primera col·lecció que vam tenir era bastant cutre Més tard, van començar a tenir la idea de fer un museu amb peces més grans i ossos d'animals, però en cap moment van pensar fer un museu amb tantes espècies com les que hi ha ara i fins i tot fòssils. Al principi només agafaven peces el Jordi, el Mateu i l'Ot. Si trobaven algun animal mort que els hi interessava pel museu (i que no fos il·legal agafar-lo) el prenien cap a casa, li treien amb un ganivet o tisores la part més gran de carn, i després posaven cada peça amb aigua i lleixiu, perquè al final quedés només l'os.  Però quan més persones del seu entorn sabien que volien fer un museu, els cedien alguna peça, o els hi deien un lloc on podrien trobar un animal mort.